[NT] La utopia de l'equilibri
Últimament sempre he estat pensant, en la batalla que hi ha entre les discogràfiques i els consumidors. I aquesta batalla si s'ha donat ha sigut simplement pel desequilibri. El desequilibri entre el que volen guanyar les discogràfique i el que volem pagar els consumidors.
I per culpa d'aquesta batalla ha aparegut una nova classe de víctima "el top manta", és a dir, la gent esclavitzada a vendre il·legalment les còpies de CDs i DVDs.
Una idea utòpica que tinc al respecte d'aquesta batalla( que també es pot aplicar a la dels llibres, és a dir, la que mantenen consumidors -com no?- i les editorials), és la de que un producte valga proporcionalment a la quantitat de vendes que tinga, és a dir, que si el CD d'un cantant té millons de vendes assegurades, la part proporcional que rebria la discogràfica seria mínima, ja que només ha fet que gravar una informació en un soport i comercialitzar-ho. Una altra qüestió es el benefici dels cantants , però d'axo ja parlaem un altre dia ;p.
Seguint en aquest tema igual passa en els llibres, és incïble com es lucren les editorials venent uns llibres "educatius"(millor dit "de classe") dels quals podem prescindir (els mestres) amb més facilitat de la que la gent es pensa. Una dada curiosa: una família amb dos fills escolaritzats ha de pagar 300 EUROS, a l'any per una educació , atenció, OBLIGATÒRIA, és a dir, està "obligada" a més d'arribar a final de més com puga, està OBLIGADA a pagar 300 Euros l'any. Fent calculs de tots els xiquets que estan escolaritzats, el que guanyen aquestes editorials es Astronòmic (no ho calculeu que es tirareu les mans al cap), ja que a més als autor els paguen un 10% que ala fi són els que han fet el llibre (de la qualitat d'aquests no en vaig a parlar).
L'unic que em queda dir es que vull( la idea també utòpica) que la meua classe tinga un PC per a cada dos alumnes; i al llarg de la meua carrera com a mestre ferme el meu libre de text per a classe, però "electrònic" es clar.
posted by Amaris at 10:47 AM
2 Comments:
Des de fa un temps sempre se'm ronda pel cap una idea recurent. Agafa el programa de TV o Radio en Prime Time que vullges, te parle desde Buenafuente de A3 fins La Ventana de La Gemma Nierga de la Cadena Ser. Casi sempre si no sempre que en algun programa destos apareix un personatge convidat (generalment músic o escriptor conegut més o menys per tothom, bo fica també actor) sempre van a estos programes a vendrens alguna cosa. El nou disc, la nova peli o el nou Best Seller. I jo pense: ens estan venent a este personatge. Si és simpàtic i agradable, millor que millor, si no ho és, dona igual millor, vendrà per polèmica, bo no se.
Ché, que no posen prou anuncis que damunt ens han de vendre també cuan estem veient un programa de TV que no és del "teletienda".
Una part de mi pensa que si alguna cosa és bona és bona, també estic convençut que el millor llibre de la meua vida mel compraré segurament en un mercat ambulant de segona má i no tindrà tantes històries com una il·lustració l´ostia de parida en la portada d´un tio que treballa per a Plaza & Janes per exemple i es tira 4 mesos pensant com fara el dibuixet per que la gent compre el llibre. (Ho senc molt J. però jo estic convençut que és on trobaré els millors llibres de ma vida).
Bé, dit tot açó vos encomane que compreu o consumiu les coses per el seu valor real, i sigueu capaços de ser crítics per a distingir entre allò que vols (per qualitat o pel que et done la real gana) d´allò que et venen y t´ho colen sense adonar-te´n.
3:25 PM
Si no et fa res publicaré tb açò al meu blog. val Rei???
3:25 PM
Post a Comment
<< Home